Per primera vegada hi ha una web propia informativa en l'adreça: festadetardor.cat. i aquesta és la seva pantalla inicial.
Consulteu las diferents activitats a la seva pàgina web.
Manifest de la Festa de Tardor 2011
“A causa de les retallades, fins i tot la llum del final del túnel està apagada!”, diu un dels lemes dels indignats d’EE.UU. Efectivament, ningú no sap veure encara el final d’una crisi que arrosseguem des de fa més de tres anys. Enguany les entitats hem discutit àmpliament si la paraula crisi havia de formar part de lema o no, s’argumentava que havíem de donar un missatge en positiu. Finalment, qui ha pres la decisió han estat més de dos-cents santcugatencs mitjançant un sistema online àmpliament participatiu i l’Assemblea d’entitats l’ha ratificat.
Des del 2008 la crisi i les seves conseqüències no han estat alienes als manifestos que hem vingut fent públics, malgrat que els lemes de la Festa hagin contemplat altres qüestions. El 2008 dèiem: “No volem oblidar aquells sectors socials que es veuran més afectat per l’actual crisi econòmica”. El 2009 escrivíem que “la crisi econòmica ho embolcalla tot i seria un greu error no fer-hi referència”. I, finalment, l’any passat, dèiem, tot referint-nos al desenvolupament de les assemblees preparatòries: “No produirà cap sorpresa si diem que el centre del debat, un cop més, ha estat la crisi i les seves conseqüències. No per reiteratiu perd validesa i força un tema que ens preocupa i afecta a tots”. Per la seva part, els pregoners dels darrers tres anys s’hi han referit a bastament.
I les coses no han canviat a millor. Aquest ha estat un any de mobilitzacions de tot tipus, moltes d’elles relacionades amb la disminució de la despesa que estan fent les Administracions per reduir el dèficit públic. No discutirem aquí si la reducció del dèficit s’ha de convertir en un dogma de fe que ho condicioni tot, però seria absurd no referir-s’hi quan està afectant a àmplies capes de la població i està motivant les queixes més diverses. L’any va començar amb les assemblees dels indignats, que reivindicaven una política més digna i una sortida de la crisi que no recaigui sobre els de sempre; i ha seguit amb les mobilitzacions de metges, mestres, estudiants, usuaris de la sanitat i plataformes en contra dels desnonaments. En definitiva, una realitat a la qual no podem ser aliens.
Sant Cugat no és una excepció. Certament, tenim una de les taxes d’atur més baixes, però la crisi no ha passat de llarg. Càritas, informe rere informe, ens ha vingut recordant que la pobresa és en augment i que cada cop afecta a gent més diversa. Fa poc se’ns informava que ha augmentat l’impagament de les quotes escolars, la qual cosa obliga les AMPA, les escoles i l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament a fer un sobreesforç. El mes d’agost, en el marc dels ajustos sanitaris impulsats pel Govern de las Generalitat, vam tenir el CAP de Valldoreix tancat. Les finances del nostre Ajuntament, com les de qualsevol altre, no deixen gaire marge de maniobra, ha vist disminuir els seus ingressos i, a més i com a la resta d’ajuntaments, la llei no li permet tancar amb dèficit. A tot això, s’hi suma un dèficit fiscal que dificulta la sortida de la crisis. En definitiva, mals temps per a la despesa pública.
De tot plegat les entitats i associacions ens en ressentim. Algunes de forma molt directa, perquè la seva finalitat és donar serveis a les persones més necessitades i han vist créixer la demana social. I a totes en general, perquè hem vist disminuir l’aportació municipal i sense ajut econòmic algunes estan, o ho estaran, ferides de mort. Ho hem repetit mantes vagades, les entitats no poden viure de l’erari públic, però sense el seu suport moltes d’elles són inviables. Aquest ajut complementa l’esforç de voluntariat dels seus socis, un socis que en la major part dels casos treballen amb vocació de servei públic, per intentar canviar aspectes de la societat i fer-la, entre tots, una mica millor.
La primera Festa de Tardor es va fer el 28 de novembre de 1976, dotze mesos després que a Sant Cugat es creés una Coordinadora d’entitats. Una Coordinadora que es proposà que les entitats es donessin a conèixer entre elles i que tinguessin una veu comú davant de les diferents inquietuds ciutadanes. Aquell esperit encara segueix viu. La Festa constitueix un acte lúdic, però, a la vegada, és un acte de coordinació, de reivindicació i de donar-se a conèixer. Però a aquestes altures, i quan tot està canviant, l’associacionisme local s’ha de preguntar si ja en té prou amb això, si no cal una coordinació més permanent, com aquella que s’impulsà a finals de 1975. Una coordinació que li permeti compartir inquietuds comunes, el doti d’un interlocutor representatiu davant l’Administració i, en definitiva, l’enforteixi organitzativament i augmenti la seva incidència ciutadana. Si la crisi, com se sol dir, és una oportunitat per canviar coses, aprofitem-la i donem un pas endavant. Perquè, com molt bé diu el lema d’enguany, ara, més que mai, cal acció, associació i solidaritat. Som-hi, doncs.
Sant Cugat, novembre de 2011
________________________________________________
Las meves fotos de la Festa de Tardor:
| www.flickr.com |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada